Requiem for a dream

El primer en que penso quan veig les polèmiques evolucionistes-creacionistes és que a totes dos sectes els hi aniria bé una mica de l'esperit de Hamlet, de dubte davant del que un creu saber, no deixar-se emportat per tanta certesa. Sí, sí, a tant a uns com els altres, competidors en aquesta rivalitat que a Estats Units agafa un to esperpèntic, el de uns forofos futboleros en plena tertúlia apocalíptica. Això és evident al primer vídeo, on la propaganda evolucionista té claríssim que ha derrotat als malvats i fanàtics creacionistes (We win); suposo que ara mateix circula algun vídeo per la xarxa realitzat per creacionstes assegurant que la victòria és seva, presentant proves dignes de ciència-ficció per demostrar-ho. Amb tot, em reconec del tot incapaç de fer una recerca per buscar els pamflets creacionistes. La meva ja de per sí inestable salut mental se'n ressentiria. No sé si la millor manera de presentar una qüestió científica és fer-ho en aquests termes de portada del Marca.
El que sí demano per caritat cristiana, com diria l'insigne futbolero, és que si us plau deixin de fer servir la música de Requiem for a dream com a banda sonora de qualsevol producte audiovisual, sigui en anuncis per vendre dentrífics o gal·letes, sigui un reportatge sobre la corrupció política, sigui com sintonia d'un concurs o per anunciar el proper partit del Barça. L'etcètera és gairebé tan llarg com el dels que han utilitzat l'Adagio d'Albinoni. Sí, ja sabem que la música del Kronos quartet està molt bé, que puja el clima emocional, però per favor, per caritat cristiana que diria aquell, una mica de risc creatiu. Hi ha vida fora del convencional.