El Ballet triàdic és l'obra de teatre-performance més coneguda d'Oskar Schlemmer, un dels pares d'aquesta forma artística. En l'obra queden sintetitzades tant l'estètica Bauhaus d'un dels components més importants, com certa rauxa paròdica dadaista. Pretenia unir l'origen dionisíac de la dança amb un control formal apolini, seguint les teories de Nietzsche.
El Ballet triàdic de veritat durava hores, en un espectacle que hauria fet les delícies de Pitàgores, amb el seu geometrisme, el domini de la formalitat, el sentit hermètic del ballet. Tot fet com una celebració i amb aquell sentit de l'humor dadaista que rebaixava el to, servint de necessari contrapès.
Schlemmer va ser un dels damnificats per la putrefacció que va viure Alemanya durant els anys 30. Primer va patir un canvi en la direcció de la Bauhaus, amb un director, Mayer, a qui no agradava ni l'espiritualitat ni el sentit formal de Schlemmer. Després va ser un dels artistes de l'exposició més famosa del segle XX, Art degenerat, celebrada per primer cop a Munich l'any 37, on un bigoti retallat, un serrell tallat amb destral i unes botes militars es van convertir en ideal estètic. Schlemmer va morir a Baden Baden durant la Segona Guerra Mundial oblidat per tots.
Les obres queden, i el Ballet Triàdic ha sigut una de les creacions plàstiques amb més descendència des de llavors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario