Concentrar en una obra tots els records d'un moment vital o una vida, i no tant en una ordenació jeràrquica del més important, sinó d'allò que ha quedat gravat en la memòria, un rastre de les imatges, gairebé com les persistències retinianes. Crear una obra on es destrueixi la seqüència temporal i la concepció causal del temps, esborrada la fletxa agustiniana, transformada per la memòria, veritable demiürg. Les teories de Bergson com a motiu d'inspiració.
Algú podria pensar que hem definit breuement A la recerca del temps perdut de Proust, però no, es tracta Ricordi di una notte, de Luigi Russolo, pintura de l'any 1912 que anticipa els pressupostos de Proust, però aplicant-los a una única nit.
Les modes culturals han imposat un estereotips sobre els futuristes que potser no s'ajusten del tot a les seves obres. Russolo mereix ser revisat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario