Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

sábado, 13 de noviembre de 2010

Nàufrag en temps de diluvi

L’any 1931 Walter Benjamin li va escriure una carta al seu amic Gershom Scholem, estudiós de la Càbala, on es descrivia a ell mateix en els següents termes: «Bien está: he alcanzado un extremo. Un náufrago a la deriva sobre los restos del naufragio mientras trepa hasta la punta del mástil que ya se hunde. Pero le queda la posibilidad de lanzar desde allí una señal para su rescate» (Gershom Scholem, Walter Benjamin. Historia de una amistad, pp. 346-347).
Berlín, any 31. El món s’enfonsa, Europa i la seva cultura al capdavant, i el diluvi nazi, especialment virulent contra els jueus, està a punt d’ennuegar-ho tot –en dos anys assoliran el poder total. Benjamin, des de la punta del pal major, encara reflexiona.
El putrefacte pantà continua pujant i Benjamin ho suportarà fins al 40. El món, en mutació constant reordenant els seus elements constitutius, que són en realitat les lletres de la Torah, segueix girant i girant.
Arribem a la configuració actual, no gaire allunyada del Berlín del 31. Les reflexions de Benjamin sobre el llenguatge, sobre la història, sobre Kafka encara són pertinents. La crisis del món global-capitalista està covant nous ous de leviatan, especialment als Estats Units. I el moment d’èxtasis del Messies que acabarà amb la història i els seus rellotges encara no s’ha fet present. Però ho farà.
Entre tant, les aigües pestilents continuen pujant, obligant-nos a pujar una mica més amunt. Una mica més amunt. I encara una miqueta més.

2 comentarios:

David dijo...

Les paraules de Benjamin són atemporals com molt bé dius. És molt trist que les seves reflexions no hagin servit per a res.

El missatger dijo...

Bon dia, David.
Benjamin creix amb cada nova lectura. I de Scholem solament puc dir coses bones. El poc que sé de la Càbala ho sé en bona mesura per ell. Així que un llibre que els uneix ha de donar bons fruits. I els dóna.
Les seves reflexions ens han servit a tu i a mi, a gran escala és un altre tema.
Una abraçada.