Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

miércoles, 24 de agosto de 2011

A propòsit de Chris Marker (1)


Anem a pams: estem en crisi, Trichet vol enfonsar Europa abans de deixar el seu càrrec, el Tea Party desitja fer allò que els seus odiats comunistes no van poder fer i la recessió flota per sobre nostre com la boira al Londres victorià. Diguem que hi ha pocs diners per comprar cultura. Ara bé, si tinguéssim que fer una compra d’un dvd, una única compra, què escolliríem?
Senyores i senyors, hi ha des de fa temps a les lleixes de les millors botigues una joia del gran Chris Marker, amb no una, ni dues, ni tres, sinó quatre obre seves, en tots els quatre casos, tres documentals i una obra de ficció que marquen alguns dels punts més àlgids de la creativitat audiovisual. Però això no és tot: a més, Intermedio ha tingut el bon gust d’afegir un petit assaig a propòsit del cineasta francès, creat per l’Isaki Lacuesta i en Sargi Dies, i a més una pel·lícula muda d’en Medvedkin: La felicitat.
Al primer dvd trobem, a més de la semblança rodada per Isaki Lacuesta, un breu assaig sobre el surrealisme i la seva època es barregen; els camps de concentració i els d’extermini esperen amagats el pas del viatger: Recuerdos del povenir.

Encara no hem parlat del plat fort d’aquest dvd, potser l’obra més famosa de Marker, La Jetée, que curiosament no constitueix un documental sinó que es tracte d’un curtmetratge de ficció. La tercera guerra mundial ha esclatat, els supervivents s’han traslladat al subsòl de les velles ciutats per protegir-se de la radiació, i la única forma de solucionar-ho la troben en enviar persones al passat per a modificar-ho. Però el realment interessant de La jetée no es troba a l’argument futurista sinó en la forma d’explicar-ho: mitjançant fotografies i el fil conductor del discurs oral que dóna unitat i sentit a les fotos. Com un relat contat al voltant de la foguera. El més vell de la narració portat als llenguatges audiovisuals contemporanis. Un clàssic de la cinematografia amb tots els mereixements.

2 comentarios:

Òscar Roig i Carrera dijo...

Ves que no coneixia aquest senyor, però m'agrada molt Isaki Lacuesta!

El missatger dijo...

Home, l’Isaki Lacuesta és un hereu clar de Chris Marker. Si et van agradar la de Cravan o In between days gaudiràs molt amb en Marker.
Salut!