A la cadena de muntatge del so Krafwerk.
A principi dels anys setanta la música electrònica pertanyia a l’àmbit de la música culta experimental, amb Stockhausen, alguns minimalistes i altres compositors a l’avantguarda com a principals exploradors de la seva estètica. Què va passar per a que aquest àmbit culte i minoritari acabés sent la principal corrent en la música pop del segle XXI? El grup clau en aquest procés és Kraftwerk.
Una de les fonts de les que van veure va ser la música concreta de Schaeffer, composant amb sons extrets del món real, tal i com després faria el grup de Düseldorf, per exemple a «Autobahn», creada amb medis sintètics però amb elements de música concreta juxtaposats, com el soroll del motor, un clàxon, i altres elements reals gravats per a la l’ocasió.
Una altra referència patent és el minimalisme,
especialment en obres concebudes ja per al nou context electrònic, com «A
Rainbow in curved air» de Terry Riley, en les quals el músic jugava amb les
possibilitats de l’enregistrament i la reproducció. Els loops, bucles
potencialment infinits, fonamentals per a l’estètica electrònica, d’origen en
les onades de so de la tradició musical hindustànica i en la repetició rítmica
per a produir estats de trànsit estan en les arrels del minimalisme i en els
del grup alemany.
Amb tot, el gran referent és Stockhausen, el l’avanguardista per excel·lència dintre de la música electrònica, professor a més al conservatori on van estudiar els dos compositors de Kraftwerk. Segurament el mestre els va inspirar per a l’experimentació amb soroll blanc, saturacions, loops, l’ús d’enregistraments per a crear capes de sons i ecos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario