La parada dels monstres (Calidoscopi Pynchon #5)

Gravat de Hogarth, The Four Times of Day, "Night"

Un dels trets distintius de l’escriptor nord-americà és la peculiar qualitat dels seus personatges, singulars i de paternitat pynchoniana clarament discernible. A més del nucli que escolta el relat del reverend Cherrycoke, ja apuntat a la darrera entrada, sobresurten els dos protagonistes, dos científics a l’era de la Il·lustració, un astrònom i l’altre agrimensor, absolutament encantadors, dos hereus del Quixot i Sancho encara que no tant polaritzats com aquells. En aquest cas, Mason destaca pel seu ànim saturnià, melangiós, mentre que Dixon és molt més dinàmic.  

Si a la primera part de la novel·la s’explica la coneixença dels dos científics anglesos i els seus primers treballs plegats, la segona es centra en el periple nord-americà, quan els Estats Units encara eren anglesos; una Acadèmia de les ciències agitada pels jocs de poder encarrega a l’astrònom i l’agrimensor que tracin la línia Maryland, una mica com si dividissin el món en dues parts. Durant el procés es creuen amb ànecs mecànics, indis pacients, gòlems, fantasmes, assassins i el racisme inherent al món Il·lustrat. A les peripècies viscudes s’entrecreuen els pensaments i els records dels bons de Mason i Dixon.

Uns personatges pintorescos a més no poder i de rellevància, sobretot al començar el periple pels Estats Units, són els pares de la nació (o de la constitució, en aquests dies de constitucions per totes bandes). Com qui no vol la cosa, Pynchon descriu a tant il·lustres figures com a uns estrambòtics, el que té mèrit en un país tan fortament chauvinista. Amb el seu humor marca de la casa, retrata al doctor Franklin entre conspiracions i peculiars instruments musicals, a un Emerson a qui li agrada parar trampes al pobre Dixon i ballar d’alegria quan aquest hi cau, o a Washington com un gran productor de marihuana, sembrats que tracta amb eficiència comercial de camell que aspira al latifundi. Per cert, Washington té un esclau negre que ha abraçat la fe hebrea, el que servirà d’enllaç per a un altre tema que creua les gairebé mil planes: l’esclavatge en plena era del colonialisme. 

Hogarth, An Election, "Canvassing for Votes"