Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

sábado, 5 de julio de 2014

Maleïts positivistes (La ocasión, Juan José Saer)

La ocasión, de Juan José Saer, tracta del deliri, sigui mitjançant una cosmovisió particular, sigui derivat de la gelosia, la que sent el protagonista de la seva muller, molt més jove que ell, i el seu soci a l’Argentina, també més jove. 
El protagonista és un mentalista amb suposats poders psíquics que ha de fugir d’Europa enrabiat contra els escèptics, ja que l’han humiliat públicament quan demostrava en un espectacle públic els seus poders telequinètics i telepàtics, un espectacle en el que ell doblega culleres o endevina el que ha dibuixat gent del públic. Malgrat sortir-se’n, els escèptics creuen que hi ha trucs d’il·lusionista, com demostra un d’ells. El mentalista fuig a l’Argentina. Emigrat a Argentina, l’home rememorarà aquell episodi traumàtic; planificarà obsessivament el seu retorn triomfal a Europa, en el que obligarà als positivistes a reconèixer el seu talent i la veritat de la seva cosmovisió.
Si al seu passat hi ha una ferida sense curar, en el present l’home sospita que la seva dona l’està enganyant amb un col·laborador jove. L’home amb qui sembla flirtejar la muller forma part d’una família de potentats de la regió, fill d’un ric terratinent amb qui no s’entén; el jove prefereix les lletres als negocis; a més de la seva cultura, ha vist món perquè va viatjar per la vella Europa, una excusa per allunyar-se de la seva família, amb qui no s’adiu, crític amb les seves costums salvatges, les pròpies de grangers a les grans planes argentines cap al 1900. El triangle amorós encara es complica més quan la dona queda prenyada; en lloc de d’alegrar-se, el mentalista desconfia de la seva paternitat.
La ocasión crea un in crescendo de deliri. El deliri governa la vida dels peculiars personatges, motivat tant per les seves creences com per les passions o pels malaltissos passats viscuts. La gelosia, el testimoniatge de les violacions d’un pare a les seves filles o l’agonia per la pesta constitueixen diverses maneres de conferir al relat una atmosfera mòrbida.
Destaca per la construcció al·lucinada  el personatge d’un noi mig boig i gairebé mut, però amb arrencades vaticinadores en forma de dos octosíl·labs de sentit enigmàtic, en un trànsit similar al de la pitonisa; entre els profetes, sibil·les i demés, uns quants perden l’oremus durant el trànsit (posseïts pels deus, els daimons, els morts o el que sigui), un segon tipus no en tenen mai, de seny, mentre que uns tercers que mantenen la consciència. El noi pertany al segon grup, els beneits tocats pels deus. El vaticini servirà per a que el protagonista torni a la seva obsessió inicial: la planificació d’un retorn gloriós a la metròpoli parisenca per derrotar als seus enemics positivistes. 

La novel·la es presenta amb llargues escenes i fins a cert punt banals, però amb el grau de tensió introduït pels dubtes del gelós, que el porten a possibles errors perceptius, a captar senyals entres els dos suposats amants. La narració demostra la gran habilitat tècnica de Saer, el seu domini del fraseig i de la llengua, juntament amb una profunditat conceptual admirable. Amb tot, em sembla una obra menor si se la compara amb altres textos de l’escriptor argentí. 

No hay comentarios: